Treveju
El Domingu pola tardi hui a vél el castillu de Treveju. Estas semanas atrás anduvi a Villamiel, pero no me vagó pa acercal-me al castillu, assinque antiel hui espressamenti pa Treveju. Subiendu pa Villamiel, mes un chocinu a la derecha, llegas al puebru, tuercis a la derecha i t'entras en una carreterina con muchus retortuñus, por mé del bosqui, regachuelus i huentinas. Quantis que la ves dende la peña, pareci mentira que aigas subiu por aí. Hazia un airezinu que cuertava la cara i caian a ratus mareas, que formi ahilavas parriba te echava patrás. Era mala tardi pa vél tó aquellu, pero comu vinun mis pairis pa Cória aprovechémus pa vél la sierra i los lugaris aquellus.
De qu'aportas, a la derecha tienis el puebrinu. Si le quitaras las antenas i las luzis, es en tó espurechu a un puebru medieval que s'á saliu de la línia el tiempu. Las parés, el suelu, las escaleras de piera, matas a afrorecel i afrorecias ya entre las hiendas los murus, los canchus i de los arreatis... Las callis que s'esparraman de la cotorina pa los laus parecin que se cain quijiendu atilbal unas pa Villamiel i otras a la mal que verdeguea al sul, acañonandu las mirás.

El lugal es brevi pero recarcau, ahilandu la calli prencipal pal castillu i la elésia entre pieras i canchus.

Los güecus las ventanas están mal apontonaus, comu aconteci por detrás de la torri, con perigru de derrotal-se.


La su vesita es mas que recomendabli. Es un rincón en el tiempu, andi los sigrus rehuyin, farrungandu los murus mas el olviu que las oras.
Comentarios