Entradas

El OSCEC tien página

Imagen
El Viernis passau hizimus púbrica la direcion la bitácora de siguimientu que va a tenel el OSCEC: oscec.blogspot.com . Entovia no tien gran cosa, acabamus de abrí-la, pero a pocu a pocu la idremus arrellenandu conas enteracionis que tienin que vél con el órganu i las noveais a tentu el movimientu associativu i cultural en Estremaura. A la gocha están puestas las señas i el correu eletrónicu pa qualquiel custion que se tércii. La página tien amás una secion de "Associacionis" andi idremus pusiendu aquellas que son afiliás o colavoran con mosotrus. Quantis que tengamus las ojas d'escricion apreparás las pondremus tamien pa tol que quiera registral-se en el órganu i poel participal ena muestra aventura. Poeis entral a la bitácora achuchandu aquí .

Casangomi

Imagen
Oi ei estau a vél Casangomi, el puebru que quiciá tien el topónimu en estremeñu mas desapartau del oficial, que es "Casas de Don Gómez". Más, los abitantis d'esti lugal se llaman casangomerus i gastan el moti de "atravessaus". El puebru tien unas callis anchonas, enque ain angunas entallás. Está en chanu i las sus casas, la huerça d'ellas, están recostruias i enluzias o encalás, no supiendu mu bien quál tien paré de piera i quál de tierra. La genti entovia conselva bastanti bien el estremeñu en esti puebrinu, enque los própius hablantis tengan concéncia de que quasi que está perdiu. En oyendu parabras comu "rétulu", "corredol" o "hizun", quien vengan dahuera de ensiguia se percata que lo que barrunta no es castellanu. Ermita el cimentériu Esta calleja da pa la parti mas linda del puebru, junta una de las carreteras llenas de retortuñas. Entre olivus, viejas parés, pozus en suavis cuestus se muevin vacas i cavallus . Ventana la ...

Parabras las Vegas Bajas

Ei puestu un listau de parabras las Vegas Bajas arrecogiás dende el mes passau. Angunas son mas sonás, otras menus. Asseñalu el verbu entanguilá comu, quiciá, el vocablu mas ressaltanti, conpuestu de la raís tang| presenti en tangu i los sus derivaus: tangallu, tangañu, tángalu, tangalillu, entangal o destanganiu . Endrentu los aljetivus, parabras bonitas son calloncu i maniosu , que procein de callu i mania al respetivi. Tamien, por mé del amigu Juanín , mos enterémus de que enguachinao senifica, dichu dun líquiu, que está pringosu. Curiosus son los sentius i usus de borso, acordá, emigrá i buscá . Tamien está presenti la locucion jacé bamba que se l'arrecogí a mi pairi. Fonéticamenti, ai que arreparal en el ditongu de vestimienta , el landacismu en plao i plaera i en el retraimientu la r ena parabra catrasto , apareciu a cabrestu i la epéntesi en jarcinto i Ingalaterra . Eno tocanti a las hormas las parabras, tenemus los sufijus -il- , -ez- (esti reduziu en brillés...

Torrojoncillu

Imagen
Ayel pola tardi hui a hazé-le una vesita a mi amiga Sima, al su lugal. Endespues de merendillal i palral a tentu de trabaju, la zagala m'anduvu enseñandu Torrojoncillu, que de tolos puebrus que ei vistu es el mas revessinu. Las callis conas regateras al meyu (pocas con el verdín ya) están en barrera la huerça d'ellas. No sabi unu ándi va a dil a paral de que regüelvi la esquina o subi una calli en prunu: l'orientacion s'enbarulla, al cabu de tres callis dejas de norteal-te i acabas destinau. Ermita de San Sebastian, la mas antígua el lugal. Antañu esta ermita andava arroeá dun arreati que cudiava un vezinu que vivia en frenti la própia ermita. A la puerta, está el reondel andi hazin lumbris. El ayuntamientu Los paredonis Arroyu Monrobel Represa de Monrobel La zona que se vé dende la carretera a Ciarrodrigu, direcion Cória, está enllena d'antíguus corralis i casas ganaeras desperdigás a dambus dos laus la cañá que passa por Torrojoncillu. Es una vista bucólica que re...

Vesita a El Rebollal

Imagen
Ayel me convió José Benitu (Txebe) a echal el dia pa El Rebollal. Dende que hui al congressu de Villarrúbias me queé conas ganas de conocel el sítiu una mijina mas despacinu i tenel l'oportuniá de poel escuchal a los palrantis pallí (estu de escuchal el estremeñu cona "s" resulta curiosu). M'enseñó la su tahona, andi lo primeru que llama l'atencion son los cartelinus bilíngüis (palra-castellanu) i trilíngüis (palra-francés-castellanu) de los produtus. Alogu, con una guipaina general s'alviertin elimentus de destintas culturas peninsularis (lionesis, portuguesis, vascus) que dan un encantu únicu. Cartelinus ena palra i en castellanu. Tamboril Pocas tahonas averán paí andi, hueraparti del golol a pan, se vean tantus elimentus culturalis: una figurina del Olentzero, el ramu lionés, un tamboril... Arvillas i millu Endespues me enseñó el lugal. Vimus angunus charailis, el museu, endicaoris ena palra, los restus las casas antíguas, el tesu que llaman "Castill...

Eso así no se dice, se dice...

M'án espubricau ena revista d'educacion Candil un articulinu entitulau "Eso así no se dice, se dice..." en el que palru a tentu de la mala concéncia que ai ena socieá del estremeñu prejisamenti polas correcionis que se hazin en crassi, sin endical al alunu qué es castellanu i qué es estremeñu. Poeis leel el artículu, achuchandu aquí . Está enas páginas 18-19. Esperu que vos gusti, que sea esta otra contribucion a la devulgacion el estremeñu enos meyus i que sirva pa tené-lo tamien en cuenta enas aulas.

Ata no

Quien piensan qu’el estremeñu namás son quatru parabras diferencialis i cierris vocálicus no sabi qué esté hablandu. Tiempu á que llevamus arreparandu enas costrucionis las frasis en estremeñu i tou lo que essu supón. Estamus a palral de la sintassi . Esti campu está quasi que cenciu, porque arrancamus del pensamientu de qu’avemus una mesma horma de entanguilal la frasi que en castellanu. Un esculqueu mas despaciosu de la custion, ençampullendu-mos enos usus verbalis, partículas i locucionis mos endica tolo contráriu: ain cosas que no enfuncionan comu en otras lénguas de paquí. Enas obras dialectológicas namás mientan somerinamenti angunas curiosiais que, a lo vistu, se desvian de la norma castellana. To! Cómu no á de desvial-se no siendu lo mesmu? Palran a tentu d’angunas partículas, angunus alvérbius paí i quasi que nunca hablan ná de los verbus comu no huera asseñalandu-lo con un nótese . I es que, vé-lo í, ain cosas que no funcionan lo mesmu. Agora vos voi a dal unus endilguis a ...

Cataluña y el castúo

Vai unus diinas el diáriu Hoy sacó un artículu opinion de Emilio Puig Parcerisa entitulau "Cataluña y el castúo", a tentu la enseñança el estremeñu i el papel de los governantis ena conselvacion el patrimoñu lingüísticu. Está conprovau que ai genti enteressá en el estremeñu. Pa leel el articulinu achuchai aquina .

Reportagi Valdelcalzada en flor 2011

Imagen
Estas son las mejoris retratauras que ei hechu esti añu a los frutalis de mi puebru entre el fin-de-semana passau i esti. Esperu que vos gustin. Los que quieran vél i golel el campu vareñu entovia está a tiempu!

Plataforma pal lionés i el gallegu en Castilla i Lión

Onzi associacionis culturalis de Castilla i Lión án firmau un manifiestu conjuntu en Çamora dessigiendu a la Junta que cumpran con el Estatuto eno tocanti a las lénguas minoritárias ena parti lionesa. Estu es un passu mu enportanti en Castilla i Lión. Con el Órgano en Estremaura i esta rezin plataforma pa la defensa del lionés poemus pensal que van a avel, por fin, cámbius i las lénguas lionesas i galaicu-portuguesas van a poel siguil palrandu-se en Castilla i Lión i Estremaura con una mayol segurança. Artículus: - Once asociaciones culturales constituyen una plataforma para la defensa de las lenguas gallega y leonesa en la Comunidad

Valdelacalçá en frol 2011/Valdelacalzada en flor 2011

Imagen
Un añu mas los dulcis perhumis las froris los cirgüelus mos se cuela polas casas i el zumbeu las abejinas aconllega conos trinius de dozenas pajarus destintus. Valdelacalçá le da la bienvenia a la primavera adecentandu las sus callis, ventanas i balconis con cientus de froris. Los sentius en el campu s'ananchan: la vista s'atacarra de coloris, la narís s'entrapa dun golol dulçón i el coraçón s'abri esparigiendu-se las ideas i las sentimientus. De finalis d'esti mes i polas dos primeras semanas de marçu, cirgüelus, peralis, maracotonerus i nactarinus mos enseñan la su parti mas delicá i resaltanti en Valdelacalçá. No vo-lo perdais!

Criau el Órgano de Seguimiento y Coordinación del Extremeño y su Cultura

Imagen
Ayel tardi mos ajuntémus a las 18:00 los sócius fundaoris en el CPR Caçris con un ojetivu craru: aproval los estatutus del Órgano de Seguimiento y Coordinación del Extremeño y su Cultura (OSCEC) i escomençal a enfuncional. Retrataura, de gocha pa derecha: Maxi Gutierro, Bienvenido Gutierro, Francisco Duque, Ismael Carmona, Manuel Trinidad, Carlos del Sol, Juan Francisco Reina . Endespues de comental los Estatutus, se votarun i s'aprovarun por unanimiá. Dau essi passu, ya tenemus una basi cona que enlial-mos a trebajal. Angunas de las primeras cosas que se decidió hue apreparal una carta presentacion del Órgano, crial una bitácora de siguimientu i una direcion de correu. Amás, ya s'entangarun los conponentis de las tres comissionis pa dil trebajandu. Pola parti de Cultura se quiel organizal el encuentru cultural del que vos palré ai tiempu i un proyetu pa una revistina; pola de Literatura hazel un corpus de utoris i obras i pola de Léngua envestigal léssicu, morfologia i sint...

Congressu en Villarrúbias

Imagen
Ayel hue un dia bien jechau. Enque l'orilla pintava mal i el Puertu Peralis no es lo mejol pa andal subiendu-lo formi llovia, mereció la penal el viagi pa El Rebollal. En abajandu se entra en un robreu vistiu de líquin, misteriosu i ivernal. Lleguémus los primerus Xesús i yo i al ratininu estava ya pallí Txebe a acolocal los assientus i a ponel la califacion el salón. Mos jechémus un cafelinu -el friu conviava a ellu- enantis de las palramentas i allí prencipió el cambioteu d'ideas i la puesta al dia. En estu que allegó Quicu i al ratinu m'avisa Txebe de que "un veratu andava pallí". Era Antoniu Garriu. Ahilémus pal ayuntamientu i hechas las presentacionis, arrancarun las ponéncias. Me pusun a mí el primeru, de mó que anduvi palrandu a tentu de los mitus que essestin del estremeñu i del Órganu que comu ya muchus sabeis estamus hiziendu. Siguió José Benito, que mos hizu un acercamientu al rebollanu, estória i léngua. Por mó d'él hallamus que entovia se dis pall...

Congressu lénguas minoritárias

Vos pongu el pograma el congressu que está a apreparal José Benito Mateo Pascual en Villarrúbias (Salamanca) pa esti mesmu fin-de-semana. CONGRESO DE LENGUAS MINORITARIAS MAÑANA 11:30 Presentación 12:00 Conferencias sobre las distintas lenguas - "El Estremeñu", a cargo de Ismael Carmona García - Historia y vida de la "palra d'El Rebollal", a cargo de José Benito Mateos Pascual - "Nuestras lenguas autóctonas y los caminos para su defensa", a cargo de un representante de AGORA - "En la Raya - Na Raia", a cargo de Patricia Santamaría Hernández 14:30 Comida de hermandad TARDE 17:30 "El Patrimonio lingüístico en Castilla y León: el estatuto y la realidad", a cargo de José Ignacio Martín Benito 18:00 Mesa redonda sobre los problemas y las posibles soluciones 19:00 (aprox.) Rincón Literario, donde se podrán escuchar ejemplos literarios de las lenguas referidas en las charlas Sítiu: Villarrúbias (Salamanca) Ora: 11:30 oras.

Mas léssicu de Las Vegas Bajas

Vos acabu de ponel un endilgui con una nueva retahila parabras estremeñas Las Vegas Bajas . Asseñalu las parabras nublo, reliquia, repiola, soto i tracamandanga . Las parabras nublo i reliquia son lindus latinismus proceentis de nubilum i reliquia al respetivi. Eno tocanti a repiola , tien la mesma raís que repion i repial , es izil la de pie ( repedare ), pero con el sufiju deminutivu -ol- . La parabra sotu , ya atestigá en Santos Cocos, quiciá venga del latín subtus por sel el sotu el que aparenta una cosa i por baju cabilda otra. El conpuestu tracamandanga , cuyu primel elimentu es trk| , mesma raís que la de trocal, trocu, truequi , endica la estória que se cuenta pa enlial i engatusal al qu'escucha. Pola su morfologia avemus apresioná, allegá, esperezá-se, rezamiento, porraceá, roceá, saliera i saliero . Pol sentiu, las parabras mas curiosas son atontecío, candanga, suponé, güevón, morgañera i saltaero . Atontecia se quea la pressona que sal enboecia i enfuscá d...

Extremadura y su lengua

Imagen
Otru vídiu revindicativu a tentu la léngua estremeña.

La luenga en Estremaura

Imagen
Mas vídius d'estus son mestel, que defendan amás del estremeñu el restu de lénguas que quean acarvás i repunteás a pocu a pocu polas lénguas mayoritárias. Noragüena al criaol!

Dichos y diretes

Imagen
Acabu de topal esti vídiu que pareci sel el pilotu duna sérii audiovisual pretenecienti al pograma El zurrón de Cáceres en tu mano , del colectivu Cáceres en tu mano . Esperemus vél mas endilgus a tentu las muestras parabras en boca muestrus agüelus!

A tentu de la 2a Assamblea

Ayel pola tardi Bienveniu i yo asperavamus a la puerta del Centru Vezinal a que llegaran los assestentis. Hazia un friu curiosu i acabavamus de venil de jechal fotocópias del Ordin del dia i de las Actas de la primel assamblea. Al ratitinu escomencipiarun a aportal la huerça de los que acuyerun el otru viagi i tamien otras caras nuevas. Encetémus la reunion ena que presenté los dos temas del dia. El primeru d'ellus era la criacion dun Órganu que valiera pa dil enfuncionandu i trebajandu dende ya. El segundu tema era el destraci del caraiti que diva a tenel el Encuentru el Estremeñu i la su Cultura , adiá-lo i assitiá-lo. A tentu del Órganu, los assestentis dierun la su opinion a tentu el caraiti i organizacion del Órganu, que se entangó de horma provisional entre que se hazia el Encuentru. Quearun mas o menus crarus los ojetivus i que diva a avel tres comissionis endependientis i conprementárias, una pa la léngua, otra pa la cultura i otra pa la literatura, enque entavia quea por ...

Cámbiu d'ora Assamblea

A los que vaiga a assestil a l'Assamblea del Viernis 21: Á bistu un cámbiu d'oráriu. L'ora en que encetemus l'Assamblea es a las 18:00 oras . Amus retrasau una orina el enpieci paque mos rehunda mas la tardi i los que tengan que dil-se enantis puean assestil a la mayol parti l'Assamblea. Descurpai las moléstias.