Enverneci el campu i tó al reol revienta con un estrumpíu de coloris i
goloris que ni máquina de retratal ni ordenaol de altas resolucionis
poían trael-vus aquí. La primavera estremeña dueli, entonteci i amoorra
i, sin embargu, remocea i da espabilación alas almas que alampan pol
sol. El misteriu namás puei sabel-si viendu pegal saltus alos langostus,
tronchandu magarças, trompeçandu entre canchus i hundiendu el pie en
honda yerva.
Dexandu los pelus delas pargañas
enreal-si entre los deus, sintiendu el chiribeu de páxarus, viendu las
piaras de vacas romiandu, sin endañal, namás passandu comu'l airi que se
cuela entre las enzinas, ramajeandu i cargandu-si delos goloris.
Precisamus d'essi verdol que mos çoronguea i entrapa, que mos limpia los
ojus delas luzis artificialis i mos roça las perneras sin pensal.
Aquí
teneis un cachininu d'essa primavera estremeña, que dueli i remocea,
dela primavera trugillana que ajorra pa Ruanis pol un cordel de ganau,
que atraviessa una linda puenti por cima de Magasca, cogiendu berrocal,
cogiendu plaera.
 |
Ombreras que apreparan la ruta |
 |
El cordel |
 |
Pegas aposás en el canchal |
 |
Curita |
 |
Canchal ajorrandu el Berrocal |
 |
Lagareta arriba dun canchal |
 |
Canchalis del Berrocal |
 |
Engarilla |
 |
Paré de piera |
 |
Langostu aposau |
 |
Escoja dela flora |
 |
Liriu abiertu |
 |
Abrevaeru de ganau |
 |
Puenti ena terminación de Trugillu sobre Magasca |
 |
Puenti dendi'l caminu dela Sotanilla |
 |
Almiración dendi la puenti nueva dela carretera ala Cumbri |
Comentarios