Las caloris apretan, más delo comenienti palas fechas que son. Peru no quita essu de dil a assolanal-si alas cotorinas d'esta linda Estremaúra. Las prantas, que ahuyin de cozel-si, se cogin un poquinu del ressenciu dela nochi i escuendin el rocíu de pola mañana. Es precissu aprendel d'ellas.
 |
Taju i Almarás
|
La otra tardi anduvi a subil el picu de Mirabeti, que está desviau del
tuni modernu, que es conocíu dela genti que subi i abaxa delos Mairilis
más que no el puertu antiguu, que no conoci ya el trasiegu de cochis i
ombris. La sierra de Miraveti es una lindi, continación delas sierras de
Monfragüi: pabaxu las tierras de Trugillu, al norti el ríu Taju i la
artificial manu del ombri.
 |
Sierra de Mirabeti |
Tien buenas pistas de tierra pa subil, con estu dela esplotacion forestal de pinus folasterus i por sel vía de andarinis ata Monfragüi, de má que ensomal-si dendi arriba i vel esti cachinu estremeñu es cenzillu i agraecíu.
 |
Endicaol arriba nel picu |
Es bien curiosu que enque el sitiu es mu propiu pa toa crassi de fauna, mesmu los endicaoris train paxarinus pintaus, no sentí páxaru nengunu en tol ratu que anduvi pallí. No se barruntava xaramasqueu ni ramajeu: ná. Silenciu que desinquieta la tranquilera dela sierra.
 |
Las Casas de Mirabeti |
En subiendu se vá arreparandu el porqué. El zumbaeru de cordonis cargaus de lus, la pressión delas torris con parábolas i entenas pesa más ena cabeça que'l propiu solatu.
En baxu puebrus brancus se destacan eno verdi delas dehesas abarcaus por ozenas de caminus i carreteras que con retortuñas atraviessan cerrus, colás i llanus.
 |
Las Ventas |
Detrás, las Ventas aburrías, s'enllenan de polvu i se quean sordas de cochis i viagis. I mirandu pa salienti la sierra s'entremescra con montis mal altus que barruntan los Iboris i las Villuercas.
 |
Almarás |
Alo largu, nel llanu, Almarás i las torris dela central s'assientan junta el'agua. En siguiendu el caminu que destraçan las torris dela lus pareci que llegas ata más ligeru que si lo hazis siguiendu los bultus delos cerrus, el caminu delas cigüeñas o las enzinas que crarean.
 |
La sierra de Mirabeti pal salienti |
El silenciu sigún se subi da más entea. Los pinus s'abraçan alas torris de metal achantandu animalis i xaras.
 |
Román-Gordu |
Pa salienti s'escolumbra Román-Gordu, al otru lau dela carretera, ala sombra dela sierra.
 |
La sierra afrorecía |
Mentris la primavera abri las escobas, revientan las xaras en oloris i enverneci el suelu entre canchus.
 |
Canchal mirandu pa ponienti |
 |
Pinal |
 |
Entenas i estrevejus varius ena cimera |
Arriba, nel picu, casillas i estrevejus de metal çalean la naturaleza. Mentris que en baxu afrorecin los cantuesus i enduçan con el su golol el matorragi i la tardi, el zumbaeru delas corrientis amorgañan los sentíus.
 |
Frol del cantuesu |
Tardi entre canchus, antenas i pinus. Curiosu el picu de Mirabeti, que con el su nombri moru de Al-Murabit, se recuerda de tropas de destintas nacionis. No dava resuelgu alas bestias que subían i enque los cordonis de lus silencian los hacezíus dela cansaera, entovía quiel seguil la primavera delo que más provinciu le quei. Aborra los pinus, las antenas i los cordonis de lus i quiçá que te pueas echal una idea del importanti d'esti picu, puertu i cañá.
 |
Canchal |
Comentarios