L'Abertura
Pui qué abri l'Abertura? Qué sabemus allá! Es un puebru en llanu, bien comunicau, sin más seña de aislamientu que'l hechu de assitial-si entre dos riveras, la de Búrdalu i la de Alcollarín, por ciertu, bien largu del lugal. Apeninas algunas morras se destacan, una que dizin La Cuesta, pa salienti, i otra pal sul. Do que llamarun Abertura por sel esti sitiu de monti que tuvun de acraral quandu los empuebramientus medievalis. El campu pallí tien una dehesa mu crareá i las canchaleras están esparramás.
![]() |
L'Abertura |
Peru enque tenga nombri medieval, l'Abertura ya era un importanti nucliu romanu. Los restus de capitelis, colunas, lápidas i sillaris son elementus costrutivus de casas i cercas.
![]() |
Cerca cona ilesia detrás |
![]() |
Portá dela ilesia de san Juan Bautista |
La ilesia, de san Juan Bautista, seguramenti esté repuesta sobre alguna anteriol, comu lo demuestra los santus paganus dela su portá prencipal, la qual da pa ponienti.
![]() |
Santus celtas |
Una escrición que reza REDIFICOSE AÑD[E] mos convía a pensal en una otra reposición más rezienti, peru comu están los númirus del añu aborraus ena parti dahuera no hui escapás d'abriguá-lu. Me dixun que por drentu ai una capilla con arcus bien curiosa, peru no era día de estal el cura allí, de má que tapocu puímus vé-la.
![]() |
REDIFICOSE AÑDE |
![]() |
Detallinu dela puerta norti |
![]() |
Puerta de frenti ala ilesia con azulejus a Sta. Ana |
![]() |
Casa de piera |
![]() |
Ventana dela casa anteriol |
![]() |
Letreru dela discoteca Ceus |
![]() |
Casa de picu |
Los çócalus pintaus de coloris verdis o azulis, las portás hundías embaxu de arcus con macetas alegris arrellenan las risas delos zagalis que jugan enas praçuelas.
![]() |
Casa de rincón |
![]() |
Casa de picu hiziendu rinconis |
![]() |
Esquina duna calli al norti del puebru |
Polo general, las casas son pequeñas i con recuéncanus, peru se destacan dos costrucionis grandis, la Casa Grande i la casa de pieras delos Canchos Blancos. Dela primel d'ellas, una vezina me contó que vien pola estoria dun tal Martín el Perulero que dispués que se hue alas Indias a hazel dineru, regressó i se hizu la casa con más hondura de tol puebru.
![]() |
Casa de piera delos Canchos Blancos |
![]() |
Casa de Martín Perulero |
Ena toça dela puerta dela Casa Grande se vei una fecha de reposición, mu aborroná, que pon 1859. Al lau, una linda casa de costrución inregular peru tradicional quiel hazel sombra pola su reziúra.
![]() |
Casa tradicional |
Diendu con tiempu, l'Abertura s'abri enos detallinus i enas gentis. Amablis vezinus s'arriman a perguntal i si se pergunta, t'endilgan amablimenti.
![]() |
Puerta de corral |
D'essi passau romanu, que los viejus recuerdan delos sus pairis i avuelus, cuentan las hallaúras de grandis losas con iscriciones que aparecierun en una senara mentris aravan. Una de tantas que están arrepartías polos museus de Caçris, en Trugillu o mesmu drentu del puebru.
![]() |
Portá con arcu i coluna romana |
Tres huerun las escricionis que m'endilgarun, delas que vos pongu el retratu paque vusotrus propius julgueis sobre la importancia del lugal. Con pacencia i ena libretina que siempri llevu consigu aponté lo que leí atentandu aquellas pieras i la lus dela tardi permitían.
![]() |
D·M·S· AGILIA A·XII??? |
![]() |
SALGIVS TANGINI·F· H·S·E·S·T·T·[L] MEIDVEN[VS] ANDAMI·F· D·S·F·C |
![]() |
??A??
BATI·F·AN
XXXI·H·S·E·S·T
T·L·G·CERCEN
NA·VIR·ET·PA
TER·F·C |
Alo largu dela tardi, en palrandu con unus i otrus, arreparé que allí es ondi prencipian los arrayus con el castellanu d'Estremaúra. Seguiremus a vestigal, porque sedría comenienti destraçal los linderus entre el estremeñu i el castellanu estremeñu i por esta parti creu que está el matu. Lo qual no quita que se sientan polas sus callis palabras comu chamullío, enverear, assín o motis con el sufixu -in-. Me guardu la puríssima prenunciación dela -ll-, arregru ala delos puebrus condurantis d'esti lindu son, vezinus de Trugillu, peru no Trugillu propiu.
Comentarios