Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como escricionis

Las pinturas de san Jorgi (I)

Imagen
Acontinandu con el endilgu anteriol i adenunciandu endi esta página el estau que s'encuentra la ermita, dimus a hazel, por mé del retratu, un bandeu pola primel sala vesitabli dela ermita: l'antecapilla.  El entraeru agora está por un portillu hechu por una paré desconchavillá ena parti dela antecapilla, justu entre la capilla i el coru. Comu las pinturas en esta sala están al entreperiu, son las que más peligru tienin de desparecel-si. A estu ai que añidil que la paré norti está con una grieta ala metá cediendu la esquina, la del portillu está del tó farrungá i apeninas quean restus delas pinturas i delas pinturas del techu, namás quean enos arranquis delas bóvedas ena puerta que da pal coru. Vista del'antecapilla i la capilla  Esta sala está quasi que farrungá i ca ves ván queandu menus pinturas. Quantis quantis que ceda la esquina del portillu, las pinturas dela capilla i dela paré dela capilla quearán sin abrigá i el cierçu i el mataovejas las çalearán. E...

Robleíllu de Trugillu

Imagen
El puebru de Robleíllu, assentau ena cara norti dela Sierra de Montanchis, tien nombri ereau delos tiempus dela conquista, peru era sitiu pobrau de muchu enantis. La idea simpri, más bien duci, de que Estremaúra era una tierra desempobrá i bravía, mos á criau el sentimientu de impertenencia i de renuevu. Peru quandu se vesitan lugaris tan cargaus d'estoria comu los que arroean la sierra de Montanchis i los robris, enzinas i alcornoquis mos enllenan los ojus, restus de tolos puebrus que án díu viviendu allí están esparramaus en baxu dela huélliga dela toponimia, ata el propiu airi enraza i del pechu abarban sentimientus de calentança, antigüedá i segurança.  Robleíllu Torri dela ilesia de s. Pedru  Sabemus polos decumentus i los estoriaoris, que Robleíllu tenía 51 vezinus pecherus, más del dobri de Ruanis i Santana juntus por aquella mesma fecha. Tuvu de sel un sitiu que no se destacava delos dela comarca, más que por estal ena costana dela Sierra de Montanchis, ar...

L'Abertura

Imagen
Pui qué abri l'Abertura? Qué sabemus allá! Es un puebru en llanu, bien comunicau, sin más seña de aislamientu que'l hechu de assitial-si entre dos riveras, la de Búrdalu i la de Alcollarín, por ciertu, bien largu del lugal. Apeninas algunas morras se destacan, una que dizin La Cuesta , pa salienti, i otra pal sul. Do que llamarun Abertura por sel esti sitiu de monti que tuvun de acraral quandu los empuebramientus medievalis. El campu pallí tien una dehesa mu crareá i las canchaleras están esparramás. L'Abertura  Peru enque tenga nombri medieval, l'Abertura ya era un importanti nucliu romanu. Los restus de capitelis, colunas, lápidas i sillaris son elementus costrutivus de casas i cercas. Cerca cona ilesia detrás  Unus están ala vista, otrus están escamuflaus o perdíus drentus delas casas particularis. Portá dela ilesia de san Juan Bautista  La ilesia, de san Juan Bautista, seguramenti esté repuesta sobre alguna anteriol, comu lo demuestra los sa...