Acontinandu con el endilgu anteriol i adenunciandu endi esta página el estau que s'encuentra la ermita, dimus a hazel, por mé del retratu, un bandeu pola primel sala vesitabli dela ermita: l'antecapilla.
El entraeru agora está por un portillu hechu por una paré desconchavillá ena parti dela antecapilla, justu entre la capilla i el coru. Comu las pinturas en esta sala están al entreperiu, son las que más peligru tienin de desparecel-si. A estu ai que añidil que la paré norti está con una grieta ala metá cediendu la esquina, la del portillu está del tó farrungá i apeninas quean restus delas pinturas i delas pinturas del techu, namás quean enos arranquis delas bóvedas ena puerta que da pal coru.
 |
Vista del'antecapilla i la capilla |
Esta sala está quasi que farrungá i ca ves ván queandu menus pinturas. Quantis quantis que ceda la esquina del portillu, las pinturas dela capilla i dela paré dela capilla quearán sin abrigá i el cierçu i el mataovejas las çalearán.
 |
Esquina con restus de materialis |
 |
Piera con rebaxi pa pontón |
 |
Grieta dela paré norti |
 |
Vista dendi la ventanina junta la grieta |
Namás entral, llama l'atención los restus de pinturas floralis que se repitin en el bastiol dela puerta dela capilla i ena ventana del coru.
 |
Detalli floral |
Hazemus el bandeu d'isquierda a derecha. El primel santu que está es Santiagu pelegrinu. Lleva el hatu propiu del andarín, con el bastón i las marcas en el gorru. Es el primel santu que encontramus conos ojus descondingaus i partíu quasi que pola metá. Los coloris están más soleaus i se vei más clarinu que las pinturas interioris.
 |
Santiagu pelegrinu |
Junta la pintura está l'abreviatura del latinu Sanctus Iacobus, de má que se puei entifical mu cenzillamenti.
 |
S[ANCTVS] IA[COBVS] |
 |
Cara de Santiagu sinos ojus |
 |
Detalli del gorru cona concha i otras marcas |
Ala otra parti dela paré dela capilla está Santa Luzía, tamién conos achiperris que hazin destinguí-la facimenti. El paisagi del hondón es azul i se sigui con un edificiu renacentista ena esquina, sigún retratamus en baxu.
 |
Santa Luzía |
 |
Edificiu renacentista |
Ena parti dela toça se conserva la pintura dela derecha que representa l'Anunciación con un angi, mentris que la isquierda está comía de mohu i quasi que çaleá del tó. Apeninas se destingui una especii de altal i unus prieguis por baxu que corresponderán conos dela Virgi.
 |
Angi |
 |
Detalli |
 |
Prieguis descolorías |
Siguiendu pola derecha, en el arranqui dela bóveda se descubrin las aguas i un pie que la pintura está incompreta por no conserval-si el techu.
 |
Detallinu del arranqui dela bóveda |
Ena paré de frenti, la del coru, tien una puerta más ancha, estuviendu las ombreras bastanti descondingás i quasi que sin pinturas. Por suerti, se conserva en bastanti buen estau la pintura d'arriba ondi los santus están dormíus en el Uertu delos Olivus.
 |
Santus a dormil en el uertu |
La pintura está en dos escenas: ena dela isquierda, están los santus durmiendu, conos olivus por detrás, mentris que Jesús está a rezal pa acebil la copa. Con estal conos ojus cerraus, nengunu los tien arresguñaus.
 |
Santus a dormil en el uertu |
 |
Jesús a acebil la copa |
El imagi se sigui con un libru ondi reza un versículu de Luca (1: 26) que anuncia la venía del angi Graviel con velaquí esti testu:
 |
Detalli libru Anunciación |
MISSVS
ESTANGE
LVSGABRI
ELADEOIN
CIVITATEM
Dios mandó
el angi Graviel
pala capital
La parti darriba namás tien un cachinu dela bóveda conservá. La hechura es de ladrillu i no resistió el passu del tiempu. Apeninas se puein vel las prieguis dela vestimienta i el gestu del santu cona manu, comu sacamus ena retrataúra dabaxu.
 |
Arranqui dela bóveda |
En bastanti peol estau están las otras dos parelis. La que da pal norti, está con una grieta que s'abri en un portillu, hiziendu que apeninas se conservi la parti pegandu ala paré del coru en mejol estau. El sol á tratau esta paré tamién de mala manera, apeninas se puei vel en el santu una mugel con un edificiu detrás. No ei síu escapás d'entrepetal qué escena puea sel essa. Ena otra metá dela paré, ai una ventanina que no tardará en cael i por baxu se vein los garrapatus dela pintura ya quasi que desparecía.
 |
Pinturas sin entifical ena paré norti |
 |
Detalli dela torri pintá |
En el muru del portillu s'aprecia la calva i la barba dun santu o un fraili, tapocu atinamus a vel qué puea sel más que lo que sacamus ene l retratu. La pintura está del tó perdía, queandu los materialis dela paré ala vista.
 |
Santu sin entifical junta'l entraeru |
Polo general, es la peol parti que se conservan las pinturas. El passu delos vesitantis, parelis que están al entreperiu i quasi que farrungás hazin que ca ves quei menus. El mohu,
el verdín, la umedá, los níus de vencejus i golondrinas, los morgañus i
la vesita d'otrus animalis ván comiendu-si tamién la pintura. En esta página no hazemus un catálagu mu detallau, los estoriaoris i estudiosus hadrán un reportagi i estudiu más aparenti, peru quandu menus que quei costancia i una mijina d'entrepetación delo que se puei vel. Es penosu comproval cómu se pierdi esti patrimoniu del que namás quearán los reportagis delos andarinis conas sus máquinas de retratal i el recuerdu delos que passemus por allí.
Comentarios