La Enzina del Romu

 El términu de Bajós es demasiau grandi cumu pa poer asseñalar tolas cosas dinas de mentación que tieni. Peru si encima lo que s'á de mentar está baxu candau, largu delas carreteras prencipalis, da que es cosa d'importancia. Essa es la sensación dispués de guiar pol caminu de tres quilometrus llenu de hoyancus i cancelas que lleva alas tierras delos Arcus, ena metá de parti nenguna entre'l Almendral i Val-Verdi i justu al llegar encontrar el candau que pusimus en el endirgu anterior.

Troncón dela Enzina del Romu (Encina del Romo o Encina Madre)

 

Dessageraítu devía de ser semejanti tesoru arroeau de forrajalis i vacas tristis, acostudiau por un castillu de quatru torris, dos regatus, una paré de piera con alambris, un aceru i un cercu de palus caíus. Julgai vusotrus propius el morumentu ala hesa que es esta enzina de 500 añus que arropa espinus, cardus i vacas.

Detalli dela horcajá
 

Qualquiera arvu es ya de por sí una criación manífica i única i un paisagi desangelau cumu la dessangrá Estremaúra es morumentu, sea un enzininu de mesis o sea un castañu de cientus d'añus. Un atarfi duna ribera, un fresnu an pie dun terramplén o un chopu que adorna una acequia son muestras duna tierra viva desajena alos mesteris i esgalaçus dela genti.

 

Detalli dela gajá
 

Esta enzina velaquí representa con tó su inabarcavli remuecu el derroti del ombri ena hesa. Cincu cientus d'añus de gajá rebusta i rezia que conas poas huerun queandu-si estralijás dandu ca braçu pa un sitiu destintu, que quearan las bellotas bien arrepartías palos animalis de jaula comer. En esta enzina está la naturaleza apergollá por causa dela hacha i del ansia de carni, un luchi entre el viciu del suelu ricu antañu i el abrieru dela cencia del ombri que procura el beneficiu más allá del beneficiu. Tantu l'abrierun que se rachó.

 

Rama rachá
 

Tuvun que poné-li en el 2007 pontonis i ahorquillá-lu a trocu de que no acabara de farrungar-si. Tamién la pusun enos priegus de visiteu, le dierun propaganda i le pusun un cercu de palus que las vacas cayerun procurandu por acarrar-si en baxu duna sombra que namás una enzina assina puei brindar. 

 

Horquillas i pontonis
 

Lo que unus ombris çalearun otru arreglan... i en algún día del futuru tó acabará siendu picón que críi cabrillas a alguna señorona embaxu delas enaguas. La huerça dela naturaleza cipoteá, engajá i despreciá ogañu s'aburri largu delos ojus dela genti i del interés delos governantis, hondeá nel forrajal, al desfruti delas vacas, sufrencia del tiempu.

 

Vaca junta la enzina
 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Estremaúra, cotu de caça

El conventu de san Marcus en Marchagás

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ