Entradas

IMAHIN DE VALDELACARÇÁ EN FROL 2008

Imagen
Vos traigu unus afotinus de la afroración los frutalis en Valdelacarçá (Valdelacalzada) que hizi estas semanas atrás. Asperu que vos dileiti la vista. Polin Abehina çugandu la frol el cirgüelu Cirgüelus i arau Cartelinu pol arriscu curamientus Malocotonerus Acéquia i cirgüelus Repelotón frorinas el cirgüelu Cirgüelu i cortihu al hundón Frorinas el cirgüelu

Nueva asociación en defensa el estremeñu

Otra nueva notícia pa los estremeñus. Á naciu una asociación pa la defensa el estremeñu en Miahás. Se llama Asociación Cultural Pablo Gonzálvez. Asperu ponelmi plontinu en contatu con ellus i sabel mas de los sus proyeutus, peru esgracialmenti descoñoçu el meyu. De bel arguin paí que saba cúmu, que mos lo haga bichal, pol favol. Ca dia que passa semus mas los entressaus: convien qu'aconlleguemus. Podís leyel el endirgui aquina .

LA GÜIQUIPEYA Á SIU APREBÁ

Imagen
Los estremeñus estamus de celebración! La Güiquipeya , la Wikipedia en estremeñu, á siu pol fin aprebá, endispués de várius mesis de incertidumbri. Ara lo que quea es el treslau. Podís leyel l'aprebación aquina . Esti es el centru la curtura la Redi i que cola colabutación de tós, lo sedrá tamién en estremeñu. Ánimo a tós a que sigan trebahandu ena Güiquipeya i ánimo tamién a los que nu lo bichan pa tamién holmal parti desta gran esperáncia pa la muestra luenga que tien holmatu dehital i enciclopéyicu!

Valdelacarçá en frol 2008

Imagen
Aquellus que puean, acuí a las Vegas Bahas de Guadiana, que la primavera allí ná inviya al paraisu. Cartu propagandísticu desti añu.

HENTILÍCIUS

Salús. Andu labutandu nel icionáriu, cumu tós sabís i é creiu comenienti encluil tamién hentilícius, tantu oficialis cumu los apelativus u motis. Assina, pol ehempru, del mi puebru está cumu oficial "valviensi" i cumu apelativu "vareñu", de Don Benitu ain "dombenitensi" i "calabaçón", de Abuquerqui tiinin "alburquerqueñu" i "pelinu". Agraeceria que tolos que me leyís colabuteis ihiendu los hentilícius, los motis - de tenelu- i una espricaera destus de los puebrus dondi seis u que conoçais daquí d'Estremaura u rayanus. Asperu qu'entri tós vaigamus pusiendu la mayol cantiá de hentilícius i motis.

Holmación el apreciativu en -inu

Há tiempu que nu ramaheu paquí, peru es que literalmenti nu m'ehan envestigal ni escrebil. Esti fin de semana m'á vagau una mihina pa escrebil sobri el sufihu -inu . Cumu son várius fólius los que é escrebiu i aquí nu cohi tó, vos pondré lo mas enteressanti. Por lo general, para formar el apreciativo de un nombre basta con suprimir el morfema de género -a, -i, -u de la raíz y añadir -inu/-a : mesa: mes-a → mes-ina ; pinchi: pinch-i → pinch-inu ; borsu: bors-u → bors-inu ; artu: art-u → art-inu, art-ina . No obstante, ni todas las palabras permiten esta sufijación como los agentivos de persona en –ol , tipo çachaol , o los actitivos en -eru/-a , tipo pensaeru , ni todas las palabras son regulares al añadírsele el sufijo -inu , sino que hay ciertas excepciones, debido a que son apreciativos con terminación consonántica o que conllevan ciertos cambios ortográficos. a) Nombres agudos en líquida -l . Forman el apreciativo en -zinu , cambiando la -l- por -r- dando lugar a l...

LA BILLOTA LITERÁRIA, la bitácura de literatura en estremeñu

Amigos letores, á naciu la nueva bitácura sobri literatura i testus en estremeñu La billota literária . Asperu hazel della un puntu referéncia sobri la literatura dessistenti en estremeñu i que essu seya cola ayua de tós vuhotrus. Que vos cumpra! Un salú.

s/ss, sí u nu?

Letoris, prehisu la vuestra opinión. Há unas semanas que vengu pranteándumi un hechu ortugráficu que nu arrecohí ena ortugrafia nel su tiempu: el escrebieru de s/ss . Vos espricu: las palras mas conselvaoras cumu en Garrovillas d'Alconeta, Serrailla u Malpartia Praséncia án conselvau la destinción meyeval entri silbantis ( s ) sorda [s] i sonora [z] (pal chascu e Malpartia, pol sel ceceantis, cola holma [θ] pa la sorda i [ð] pa la sonora). Esta destinción es del mesmu heitu qu'ai entri c/ç i z , sorda i sonora. Esta deferéncia tamién la conselvan en francés i en purtugués. El asturianu i el castellanu contemporanu lo án perdiu. A continación vos pongu los ergumentus a favol i en contra pa escrebil en estremeñu passal i nu pasal frenti a misa u mohosu . Ergumentus a favol: - Se trata dun rahu autau al de la destinción entri [θ] (ort. c/ç ) i [ð] (ort. z ) d'orihin meyeval. - Desistin angañu testimoñus desta destinción en tres núclius cacereñus -Malpartia de Praséncia, G...

La mica i la pitera

Imagen
Estu quiziá vos risurti albondu curiosu. La mica que guardamus embahu el catri i la pitera que mos abrin cuandu mos avientan un maltillazu risurta sel que compartin una mesma raís: *bek- . La raís *bek- es la mesma que la de picu, pical, pica u picota que rescreci del celtulatín *beccum . La holma primera pa izil " escupiera "es bicu : a partil della abemus biqui, bica, mica i micu . La mica Alogu abemus la parabra biquera , que es el buraquinu que se hazi ena colmena paque sargan i entrin las abehitas. Desta parabra, de biquera , pol ensordecimientu de la b > p , enfluiu pol otras parabras cumu pical, i chambu de la k > t , sal pitera . La pitera u escalabraura La custión es que la parabra bicu era la que desinaba a la bacinilla , pol arrematal esta en picu . Pol heneralización del télminu, el bicu pasó a desinal a cualisquiel tipu e recipienti pa la meaera, ec. La biquera es una picaina ena colmena, endigual que la heria ena cabeça risurta dangún mó ...

Manifiestu a favol del cántabru

Letoris la mi bitácura, vos piu una mihina colabutación pa colos helmanus de Cantábria qu'andan piyendu reconocéncia el cántabru.  Recordai qu'el cántabru es la luenga mas celcana al estremeñu, pos nangún tiempu el pasau huerun una mesma. Hechaili una visual al manifiestu que desisti ena páhina de  Plataforma Esclave .  Si andais dalcuerdu colos prencípius que defiendin, achuchai aquí pa filmal a favol. Déimuli un vencihonzinu dendi Estremaura!

Chirivehi i chirivia son la mesma parabra

Imagen
Trebahandu nel icionáriu, de que m’enfrontilé a las múrtipris varieais que desistin p’almiental a la chirivia , pensé ena parabra chirivehi , que tan soná se hizu con el puema omónimu e Chamizo. Chirivia La etimulohia pahi bastanti crara: chirivia tini que vel con el castellanu alcaravea , dambas las dos holmas son volucionis destintas dun mesmu étimu arabi: ( al-)karawíyya . La chirivia  es un paharinu que, ondiquiá que esté, anda moviendu la cola. Esti paharu es a lo que las presonas cuandu izimus que arguin es un porvorilla. Entri lo chiqueninu que es i pola movición la colina, el estremeñufalanti enhalló densiguia el pahiu colos zagalinus chiqueninus cuandu son mu ardilosus, enllenus d’enelhia que andan tol dia bregandu palantri i patrás i tuvió l’ocurréncia de llamal a los zagalinus desti heitu chirivehis , con un deminituvu ralu en estremeñu, cumu lo es el -ehi de - ehu -icŭlum . Amás, abemus la parabra, tamién de la mesma raís chiriviqui , que es la presona desinquieta que...

L'Ortografía del extremeño ya está ena redi!

Imagen
Acabihamus de subil la Ortografía del extremeño a la redi. Pueis descargálvula dendi la páhina sobri la Ortografía e la Güiquipeya, ena seción "Obra íntigra en PDF" u bien dendi la páhina Estremaweb , nel apartihu "Descargas". Asperu que seya tola comuniá qu'escrebi en estremeñu una obra consurta i de utiliá.

Los Simpsons en estremeñu

Velequí una ecena los Simpsons dobrá al estremeñu. Asperu que se sigan hiziendu dobrahis desti heitu. Noragüena, Pelinu!

Ortugrafia de "arrebuhal"

Labutandu nel izionáriu, envestigandu sobri la etimulohia e guruyu atopé que tantu esa parabra cumu lo que sempri amus escrebiu cumu arrebuhal tinin una mesma raís astulionesa: boruyu . Los asturianus escrebin asina boruyu u buruyu i el su equivalenti castellanu es borujo . Osélvisi cúmu la parabra guruyu conselva la -y- astulionesa palatal, mentris que arrebuhal prehenta una -h- . Pos bien, envestigandu alcuentré que la parabra astulionesa boruyu procei dun posibri étimu que se recostrui cumu *voluculum . Esi mesmu étimu tini la raís *vol- qu’atopamus en verbus cumu volvĕre “gorvel”. Nu hazi farta izil qu’ arrebuhal senifica prehisaenti “en-gorvel”. Densiguia atopé un espricaeru pala varianti arrebluhal qu’angunus lésicus mos muestran cuya l paicia escura. En atopandu senificaus tan autaus entri arrebuhal i enguruyal i qu’en asturianu dangañu boruyu posei la mesma senificáncia de “mestura”, vidi que dambas las dos parabras án tiniu un pasau común peru con d...

MENCIÓN ESPECIAL NEL CONCULSU "PREMIO ATAECINA"

"Ismael Carmona García, mención especial del jurado  Premio Ataecina 2007 ." Los puemas aprehentaus están embahu el entitulu e Kyklos . 1u. Desnudo de disfraces de Felisa Paz de Sabadell (Barcelona). 2u. Lacería de Francisco Rangel de Montihu (Badahó). 3u. Madrigal de besos impuros de Elka Acosta de Santiago de los Caballeros (Repúbrica Dominicana). Noragüena a los finalistas! (Achuchai enos atihus pa leyel los puemas.)

ATUALIZACIÓN ARTÍCULU "EL ESTREMEÑU" LA GÜIQUIPEYA

Acabihu d'atualizal el artículu la Güiquipeya sobri el estremeñu . É criau una nueva seción sobri fonética, ondi palru las vocalis, los ditongus i los tritongus el estremeñu i nel apartihu los "sonis consonánticus" é dau un esboçu sobri l'aspiración (orihin, prencipalis alufonus i moificacionis fonéticas que prouci). Ansimesmu, nel apartihu sobri las caraiterísticas sintáticas é endirgau las prencipalis sobri la sintasi el estremeñu. Angunas desas caraiterísticas son frutu la fonusintasi i esprimentan risurtaus ena semántica, peru el su valol relativu ependi la sintasi hundamentalmenti. Asi a pocu a pocu voi arrellenandu el artículu i de pasu vais hechandu una guipaina a los temas mas emportantis la Gramática del extremeño .

Artículu el "estremeñu" ena Güiquipeya

Hazi tiempu que nu espubricu ná nuevu sobri gramática, peru es qu'el envestigaeru va a sel enteosu esti añu pol mé las desihéncias la carrera, asinque lo pocu que haga vos lo idré pusiendu paquí. Polo plontu podís vel un esboçu e prencípius gramaticalis el estremeñu nel artículu qu'andu compusiendu pa la Güiquipeya . Vidi qu'arguin escrebió las devisionis el estremeñu i la estória peru nu s'almienta ná sobri la gramática, asinque idré a pocu a pocu espusiendu las prencipalis caraiterísticas el estremeñu nesi artículu. Quinquiá velu, qu'achuchi aquina .

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ

A partil la semana prósima s'espetará ena aulas i pasillus la Facurtá Filusofia i Letras de Caçris el siguienti testu bilíngüi. Tó seya pol muestral a los filulogus i estuyantis a filulogus la desisténcia el estremeñu. Cuentu con que duri pocu, peru en leyéndulu la henti, argu s'abrá hechu. Veloilu: " El estremeñu es el lionés d’Estremaura , endigual qu’el asturianu lo es d’Astúrias. Sin embalgu, sempri á bistu ciertus regañus nel su afilmaeru. A la escontra, naidi á tiniu pobremas en izil qu’el estremeñu es castellano mal hab lado cuandu quirian izil estremeñu mal palrau . En efeutu, ain quien palran estremeñu, quien palran castellanu estremeñizau i, hueraparti, los que hazin el redículu precurandu palral castellanu almientádulu cumu estremeñu. Asinque, las hazionis emperialistas el palraeru castellanu án condenau, nu sin razón, el mal palraeru que desisti en Estremaura el castellanu. Peru, dendi drentu d’Estremaura, otra parti —menus hazión i menus emperialista, ofiaenti...

ABATI AFECHU

Risurta indinanti vel el pocu enterés pola luenga estremeña, peru risurta entavia mas indinanti comprebal que tol ehuerçu hechu pol estremeñu nestus úrtimus 4 añus, de que ve la lus, s'asolana, cai i se puiri. El sueñu, que creiba pol neseziá, espena a poquinu a poquinu. Veu ya con mirá cansina i dehastá qu'el huturu duna Filulohia Estremeña cai ca dia mas lehoti. Estuyal, labutal de continu, envestigal: tó esu pahi el hazieru nu pa los própius estremeñus, sinu pa la luenga en sí. Ain dos bandus d'estremeñus: los que se riyin del estremeñu cumu si huera un chisti u sal a uñas cumu si huesin viu una pantasma i los que án guarreau el estremeñu esmachiliéndulu cumu la luenga la yunta i el arau . Desisti, pol ehrácia u foltuna, un terzel espéci: la de los que cumu yo mos ehorçamus a dia a dia pol dinifical una luenga que de continu alcibi peñuscazus u lo que es piol, el rechazu de los que se cantean i güervin el culu. Empreal el tiempu nel curtivu i estuyu dargu que pahi tan ...

PAN I VEREA, poesia en neustremeñu

Aluspués de bel escritu tantu en estremeñu, quiu que quei costáncia desa escritura. Sé lo efariciosu que risurta espubrical argu tan ténicu i que la henti pocu diba a valoreal cumu lo es una ortugrafia -ena cuala naidi muestra enterés- i muchu menus testus escritus en neustremeñu. Daí que prifiá dali a lus ena redi i nu en hormatu libru, cola asperáncia de asín chegali a mas púbricu. Esti el chascu el libru puemas Pan i verea. Pan i verea es una seleción el hazi puemas escritus entri los añus 2006 i 2007. Cumu albondas vezis é creticau nesta própia bitácura, arrehuyu e tolo bucólicu i costumbrista p'abraçal una puesia ma s lírica i filusófica, enllena d'ironia i crítica. Quien s'arrochi a leyelmi vedrá que ná tengu que vel con Grabiel i Galán, Chamiçu, Feijóo i toa está carrahilera puetas arcaiçantis. Esta puesia opula sobri el esgalaçu el costumbrismu i el cansinu cantal monutemáticu criandu velsus que, eno tocanti a lo escritu en estremeñu, es una crara volución endi el m...